Anellament a l'Estany de Sils

Avui a l'Estany de Sils. Aquest espai és un PEIN (Protecció d'Espai d'Interés Natural) que es troba a la comarca de la Selva, província de Girona, podem trobar-hi gran quantitat d'aus aquàtiques i ocells. Un petit ecosistema entre la via de tren i l'Estació de Sils i l'autopista i la nacional.

Potser sóc poc original, però la tardor és fa veure arreu. Es veia tot molt maco, encara que no era dels dies que més fauna puguis veure-hi. Almenys no aparentment..

Feia un dia plujós a l'Estany, però ha aguantat unes hores abans d'haver de desfer a correcuita les xarxes i sortir corrent per la pluja. I és que si avui he anat allà és perqué es feia un anellament d'ocells.

He arribat al lloc aproximadament a les 9 del matí, i tot i que tenia una idea aproximada d'on estaven les taules de l'anellament he anat a fer la volta per tot l'Estany. El que més hi havia eren esplugabous (Bubulcus ibis), voleiat pe sobre l'estany, parats en arbres, o perseguint als cavalls del prat.

Després de fer la volta he anat cap a la zona dels cavalls. Mai m'hi havia endinsat gaire per aquell camí, per tant no sabia el que psoava en aquest cartell (o és que potser és nou!), però m'ha fet gracia, ja que el cap de setmana passat vam estar-hi per la Camarga!




Els cavalls al veurem s'han acostat a curiosejar, i feien molta gràcia els esplugabous corrent al darrere com uns bojos, per no perdre's res del que es pogués desprendre dels cavalls.

I finalment he arribat a l'anellament. Hi havia moltíssima gent! I tenien bastants ocells a les bossetes.



Els ocells s'agafen amb unes xarxes especials que tenen com unes bosses o plecs, de tal manera que quan l'ocell xoca no rebota, sino que cau i s'enreda les potetes amb la xarxa. S'han de fe batudes cada hora, per no deixar-los massa estona i que estiguin exposats a possibles depredadors o s'estressin. Es posen en una bossa de roba i a la taula s'identifiquen, s'anellen, es pesen i medeixen un a un, per acabar alliberant-los de nou. I abans de deixar-los anar podem fer-los unes fotos de ben aprop, encara que avui ha acabat ploguent i no en tinc gaires..

Però aquí van unes quantes:

Pesant un element.

Femella de Bitxac comú (Saxicola torquata)


Mascle de Bitxac (Saxicola torquata)



Pit roig (Erithacus rubecula)

També hem agafat algun blauet, o més aviat bastants. A les xarxes dels canyissos d'aprop de l'aigua. Encara que avui no els he fet fotos poso une fotos d'arxiu del dia de l'anellament a Salt. No sabia del caràcter hipnòtic d'aquest ocell, i realment hem va impresionar. Avui i han tornat. El deixen panxa amunt sobre la taula, i resta immòbil, amb els ulls oberts. O be l'agafes per les potes, li poses el dit davant del cap, oscil·les perqué el segueixi, i acaba fent la volta sencera amb el coll! És francament diabòlic, i no preciós i adorable, amb el seu color blau, com t'el pinten als llibres,, prospectes o panells.

Blauet femella (Alcedo atthis), encara que avui hem agafat majoritariament mascles. La femella té el taronja sota el bec. I els exemplars adults, tant mascles com femelles, es distingeixen dels joves per tenir més intens el color taronja de les potes.

Treure els ocells de la xarxa no sempre es fàcil... Però moltes vegades tampoc ho és arribar a la xarxa! Aquí veiem els companys creuant el canal i pensant si cauran de cul o no.. Finalment han passat sense problemes, i el que duien a les bosses eren els derrers blauets. Llavors ha començat a ploure fort i hem plegat.



I ja per acabar una altre foto d'arxiu de l'últim anellament a Salt. Per fer-vos l'idea de com d'embolicat pot quedar l'ocellet a la xarxa, aquí un pit roig (Erithacus rubecula) abans de desenredar.