Aquí estreno el Blog amb un petit reportatge dels Aiguamolls, segurament el Parc Natural que més línies acabi ocupant en aquest espai.
Com a breu introducció situar-lo com a Parc Natural Regional de l'Alt Empordà, entre Empuriabrava i Sant Pere Pescador, al litoral mediterrani, a la província de Girona.
Es tracta de la segona zona humida del litoral català, amb un total de 4 731 ha, de gran importància natural i faunística, constituïda per una sèrie d'estanys, prats innundables, closes i boscos de ribera que s'extenen fins les dunes de la platja.
Ara, als Aiguamolls, hi regna la tardor, com a la resta d'hemisferi si, però allà es fa veure de debò...
A la tardor els prats es pinten de daurat, amb motes liles del limoni, planta protegida, i els caducs van perdent la fulla.. Però els que realment es fan sentir i veure són els animals.
El primer dia que vaig anar-hi de tardor, vaig trobar les cigonyes esverades, i a part de veure'n moltíssimes, en vam veure moltíssimes en vol, en grans grups, com passant l'estona, planant per sobre els nostres caps.
Ara acostumo a trobar-les a l'estany del Cortalet, o per la zona de Mas Mata, junt amb els cavalls, en grans grups també. La majoria d'aquestes cigonyes es queden a passar l'hivern aquí, amb els ànecs. La foto següent m'encanta. Encara no havia tingut mai la sort de veure-hi oques salvatges als Aiguamolls (encara que sí recentment a la Camarga, Sud de França, una zona litoral humida que pot quedar molt aprop per aquest tipus d'aus...). I aquí les tenim, les oques vulgars (Anser anser), les cigonyes (Ciconia ciconia), els ànecs coll verd (Anas plathyrynchos) i alguna altre espècie que passa desapercebuda com els gavians (Larus) del fons.
Últimament també he vist les Daines (Dama dama) que també s'aparellen a la tardor, com la majoria d'animals, i és més fàcil de trobar-les descansant a un prat, menjant herba, o anant a veure a algun estany. El segon dia de trobar-les, ja marxant i gairebé de fosc, rere la malesa, imposible de traspassar amb la vista (per gran disgust meu) vam sentir el repicar de les banyes de dos mascles, barallant-se, segurament per encisar un ramat de femelles.
En aquesta foto següent, estaven bevent a la llacuna que es troba a escasos 300m de la sorra de la platja. És un detall que hem va sorprendre, i vaja.. que com es pot veure a la foto les vam espantar al entrar a la guaita, i només en vam pdoer gaudir uns instants.
Qué més podem trobar-hi? Les vaques marineres, una espècie protegida, procedent dels Aiguamolls, que va gairebé extingir-se, integrada de nou per a mantenir-la, si més no. O els cavalls dels Aiguamolls, que s'enfanguen fins mes amunt dels genolls si fa falta, per menjar els brots mes tendres dels marges de les closes.
I moltíssimes aus! Limícoles, ànecs, garses i bernats, rapinyaires, i petits ocells de moltes espècies, entre d'altres. Seguidament alguns exemples:
Els faisans (Phasianus colchicus), que vam trobar en un prat de bon dematí, a ran del camí. Primer vam veure la femella, a tocar de la tanca, després que n'hi havien dues, però un va marxar a corre cuita i només l'altre es va quedar posant per la càmara. O esperant el mascle... perqué llavors vam veure que a l'altre costat del prat resaltaven els colors del mascle entre els matolls, que s'anava amagant de la nostre vista, en un intent desesperat per atravessar fins on era la femella abans. Al moment de la foto ja hvia creuat gairebé, correns l'últim troç perqué no hi havia matolls, i va aixecar el cap per buscar la femella, imagino, als pocs segons va desapareixre per alla mateix.
Després de caminar un bon troç, pujar a les antigues sitges d'arròs (o a la sitja vaja que és una la que es pot visitar, fotografiar una estona els cavalls, i menjar una mica, vam seguir direcció al mar, i cada cop més podiem veure amb facilitat els rapinyaires. Normalment es tracta d'arpelles (Circus aeruginosus), femelles que planegen els estays i llacunes en busca de preses. Però també s'hi poden veure àguiles pescadores i alguns falcons, com el peregrí fotografiat més avall.
L'arpella (Circus aeruginosus) avistant l'estany. De tant en tant descendeixen en una espiral que sembla un petit ball, desplegant els bonics colors de les ales a la llum del Sol. I aquests dies se les pot veure volant en parelles, i en el moment menys inesperat, s'enganxen uns segons copulen, i cadescú segueix pel seu camí
La gran sorpresa del dia, quan erem a la Guaita de les Arpelles, just al costat del càmping la Gavina, a la Platja de Sant Pere Pescador (al mateix lloc on vam trobar el ramat de daines bevent aigua), va passar com una fletxa, com si vingués del Mar i direcció l'interior aquest falcó, que identifico com a peregrí (Falco peregrinus), si m'equivoco que algú hem corregeixi, amb una presa que sembla una cria de corb marí, o una au limícola adulta, ja inerte a les seves urpes.
Això sí, el falcó va ser vist i no vist, tan ràpid com va apareixre es va perdre el l'horitzó rere els arbres. Són com fletxes!
I per ara això és tot. Quan trobi una altre estona seguiré penjant fotos amb els respectius comentaris, anecdotes... perqué tothom pugui conèixer aquest espai del que tinc el privilegi de gaudir tot sovint!
Actualitzo per mostrar els meus estimats ànecs, que m'encanten, i d'altres aus aquàtiques que deambulen pels aiguamolls.
Aquí tenim el típic i conegut Ànec collverd (Anas platyrhynchos) aparellant-se. Va ser curiós perqué vam poder presenciar tot el procés de seducció i aparellament, fins que va anarse'n cadescun per un costat diferent.
I aquí la fase eclipse, menys típica i coneguda, que consisteix en el canvi de muda anual de tots els exemplars d'ànecs. No tots els exemplars la fan de la mateixa manera, aquest per exemple té un plomatge molt marcat, quan d'altres tant sols perden la verdor del coll i es queden mes grisos en general. Mai havia vist un collverd així i m'ha causat una mica de mal de caps identificar-lo.
Aquest és un Xarxet comú (Anas crecca). Són més petitets de tamany, encara que d'argonomia bastant similar a la dels anteriors. Per mi és dels ànecs més macos que poden veure's pels Aiguamolls.
I aquest un dels més curiosos. L'Ànec xiulador (Anas penelope). Mai n'he vist gaires individus junts, i tampoc l'he trobat gaire sovint. Així que el tinc per una espècie una mica excepcional. I trobarme'n tres de cop, estant els dos mascles en fase eclipse, i reconeixre'ls, havent-me deixat el llibre, m'ha fet moltíssima ilusió! M'he afanyat a dir-ho al Cortalet eprqué els apuntin a la pissarra.
Aquest el Corb Marí Gros (Phalacrocorax carbo). Quin animalot! Pot nedar i submegir-se sota l'aigua, obrir els ulls i pescar-hi, ja que no té el plomatge impermeable com els ànecs, i per tant es mulla, també vola, faltaria més. Per això sovint els trobem amb les ales obertes, com amenaçant, però el que fan es simplement estendre's al Sol per secar-se. Se'l troba sovint als ports pesquers i inclús als abocadors. Per mi és com un dinosauri petit, un ocell hàbil i gros, que pot recordar un pingui però amb cara de pocs amics!
Com a breu introducció situar-lo com a Parc Natural Regional de l'Alt Empordà, entre Empuriabrava i Sant Pere Pescador, al litoral mediterrani, a la província de Girona.
Es tracta de la segona zona humida del litoral català, amb un total de 4 731 ha, de gran importància natural i faunística, constituïda per una sèrie d'estanys, prats innundables, closes i boscos de ribera que s'extenen fins les dunes de la platja.
Ara, als Aiguamolls, hi regna la tardor, com a la resta d'hemisferi si, però allà es fa veure de debò...
A la tardor els prats es pinten de daurat, amb motes liles del limoni, planta protegida, i els caducs van perdent la fulla.. Però els que realment es fan sentir i veure són els animals.
El primer dia que vaig anar-hi de tardor, vaig trobar les cigonyes esverades, i a part de veure'n moltíssimes, en vam veure moltíssimes en vol, en grans grups, com passant l'estona, planant per sobre els nostres caps.
Ara acostumo a trobar-les a l'estany del Cortalet, o per la zona de Mas Mata, junt amb els cavalls, en grans grups també. La majoria d'aquestes cigonyes es queden a passar l'hivern aquí, amb els ànecs. La foto següent m'encanta. Encara no havia tingut mai la sort de veure-hi oques salvatges als Aiguamolls (encara que sí recentment a la Camarga, Sud de França, una zona litoral humida que pot quedar molt aprop per aquest tipus d'aus...). I aquí les tenim, les oques vulgars (Anser anser), les cigonyes (Ciconia ciconia), els ànecs coll verd (Anas plathyrynchos) i alguna altre espècie que passa desapercebuda com els gavians (Larus) del fons.
Últimament també he vist les Daines (Dama dama) que també s'aparellen a la tardor, com la majoria d'animals, i és més fàcil de trobar-les descansant a un prat, menjant herba, o anant a veure a algun estany. El segon dia de trobar-les, ja marxant i gairebé de fosc, rere la malesa, imposible de traspassar amb la vista (per gran disgust meu) vam sentir el repicar de les banyes de dos mascles, barallant-se, segurament per encisar un ramat de femelles.
En aquesta foto següent, estaven bevent a la llacuna que es troba a escasos 300m de la sorra de la platja. És un detall que hem va sorprendre, i vaja.. que com es pot veure a la foto les vam espantar al entrar a la guaita, i només en vam pdoer gaudir uns instants.
Qué més podem trobar-hi? Les vaques marineres, una espècie protegida, procedent dels Aiguamolls, que va gairebé extingir-se, integrada de nou per a mantenir-la, si més no. O els cavalls dels Aiguamolls, que s'enfanguen fins mes amunt dels genolls si fa falta, per menjar els brots mes tendres dels marges de les closes.
I moltíssimes aus! Limícoles, ànecs, garses i bernats, rapinyaires, i petits ocells de moltes espècies, entre d'altres. Seguidament alguns exemples:
Els faisans (Phasianus colchicus), que vam trobar en un prat de bon dematí, a ran del camí. Primer vam veure la femella, a tocar de la tanca, després que n'hi havien dues, però un va marxar a corre cuita i només l'altre es va quedar posant per la càmara. O esperant el mascle... perqué llavors vam veure que a l'altre costat del prat resaltaven els colors del mascle entre els matolls, que s'anava amagant de la nostre vista, en un intent desesperat per atravessar fins on era la femella abans. Al moment de la foto ja hvia creuat gairebé, correns l'últim troç perqué no hi havia matolls, i va aixecar el cap per buscar la femella, imagino, als pocs segons va desapareixre per alla mateix.
Després de caminar un bon troç, pujar a les antigues sitges d'arròs (o a la sitja vaja que és una la que es pot visitar, fotografiar una estona els cavalls, i menjar una mica, vam seguir direcció al mar, i cada cop més podiem veure amb facilitat els rapinyaires. Normalment es tracta d'arpelles (Circus aeruginosus), femelles que planegen els estays i llacunes en busca de preses. Però també s'hi poden veure àguiles pescadores i alguns falcons, com el peregrí fotografiat més avall.
L'arpella (Circus aeruginosus) avistant l'estany. De tant en tant descendeixen en una espiral que sembla un petit ball, desplegant els bonics colors de les ales a la llum del Sol. I aquests dies se les pot veure volant en parelles, i en el moment menys inesperat, s'enganxen uns segons copulen, i cadescú segueix pel seu camí
La gran sorpresa del dia, quan erem a la Guaita de les Arpelles, just al costat del càmping la Gavina, a la Platja de Sant Pere Pescador (al mateix lloc on vam trobar el ramat de daines bevent aigua), va passar com una fletxa, com si vingués del Mar i direcció l'interior aquest falcó, que identifico com a peregrí (Falco peregrinus), si m'equivoco que algú hem corregeixi, amb una presa que sembla una cria de corb marí, o una au limícola adulta, ja inerte a les seves urpes.
Això sí, el falcó va ser vist i no vist, tan ràpid com va apareixre es va perdre el l'horitzó rere els arbres. Són com fletxes!
I per ara això és tot. Quan trobi una altre estona seguiré penjant fotos amb els respectius comentaris, anecdotes... perqué tothom pugui conèixer aquest espai del que tinc el privilegi de gaudir tot sovint!
Actualitzo per mostrar els meus estimats ànecs, que m'encanten, i d'altres aus aquàtiques que deambulen pels aiguamolls.
Aquí tenim el típic i conegut Ànec collverd (Anas platyrhynchos) aparellant-se. Va ser curiós perqué vam poder presenciar tot el procés de seducció i aparellament, fins que va anarse'n cadescun per un costat diferent.
I aquí la fase eclipse, menys típica i coneguda, que consisteix en el canvi de muda anual de tots els exemplars d'ànecs. No tots els exemplars la fan de la mateixa manera, aquest per exemple té un plomatge molt marcat, quan d'altres tant sols perden la verdor del coll i es queden mes grisos en general. Mai havia vist un collverd així i m'ha causat una mica de mal de caps identificar-lo.
Aquest és un Xarxet comú (Anas crecca). Són més petitets de tamany, encara que d'argonomia bastant similar a la dels anteriors. Per mi és dels ànecs més macos que poden veure's pels Aiguamolls.
I aquest un dels més curiosos. L'Ànec xiulador (Anas penelope). Mai n'he vist gaires individus junts, i tampoc l'he trobat gaire sovint. Així que el tinc per una espècie una mica excepcional. I trobarme'n tres de cop, estant els dos mascles en fase eclipse, i reconeixre'ls, havent-me deixat el llibre, m'ha fet moltíssima ilusió! M'he afanyat a dir-ho al Cortalet eprqué els apuntin a la pissarra.
Aquest el Corb Marí Gros (Phalacrocorax carbo). Quin animalot! Pot nedar i submegir-se sota l'aigua, obrir els ulls i pescar-hi, ja que no té el plomatge impermeable com els ànecs, i per tant es mulla, també vola, faltaria més. Per això sovint els trobem amb les ales obertes, com amenaçant, però el que fan es simplement estendre's al Sol per secar-se. Se'l troba sovint als ports pesquers i inclús als abocadors. Per mi és com un dinosauri petit, un ocell hàbil i gros, que pot recordar un pingui però amb cara de pocs amics!
No hay comentarios:
Publicar un comentario