lunes, 27 de octubre de 2008

La Camargue, Provença, França.

Aquest espai ve amb retràs, ja que va ser el cap de setmana de l'11 i 12 d'Octubre quan vam anar a la Camarga. Situat al Sud-est de França s'hi troba el Parc Natural de la Camarga.

Vam sortir el divendres tard, erem 9 i 2 gosses, i com tampoc arribavem a dormir a cap càmping Francés, vam parar a fer nit a Cereja, aprop de Llívia. En un prat dalt d'un turó on semblava hi pasturaven vaques sovint. Vam muntar tendes, sopar una mica i dormir ben poques hores, per al matí ben aviat desmuntar i circular cap a França. Encara al Pirineu francés vam parar per fer algunes fotos en vesants molt maques.





Cap a l'hora de dinar arribavem, i sense gaire dificultats ens instalem al càmping, la zona que ens van assignar tenia una esplanada verda natural, que acavaba en bosc i qui sap que més (no hem vaig digar a anar-hi) per on les gosses podien correr molt felicment.


La primera tarda vam anar uns pocs a fer una volta a Santes Maries le Mer, passejat pel passeig i dsprés per unes tancades d'aigua a la sortida del poble, plenes d'aus aquàtiques.


(Minolta XE-1)





Satisfet Ferri?


Vam passar una bona i més confortable nit al càmping, alguns van fer fotos nocturnes, i us animaria a fer-vos un blog, que tampoc costa tant renovar de tant en tant! I així compartiriem el tipus de fotos que no penjem al flickr!


(Minolta XE-1)


I l'endemà cap al Parc Natural. Extens, hem feia pensar en una mescla del Delta amb els Aiguamolls de l'empordà, amb predominància d'aiguamolls, no sé, es difícil d'explicar.. El fet és que a diferència dels esmentats, haviem de pagar, 9 € crec que eren, per accedir al que anomenen el Parc Ornitològic, que és una ruta entre estanys, canyissos i aiguamolls, ben adaptada per al passeig, amb casetes de guaita, etc, i que al allunyar-te ja tenia un aspecte ben natural i lliure (però ja haviem pagat els 9 €... que hem reconforta pensar que van destinats a la bona conservació del parc). I com ja m'estic enrollant, no hi ha res millor que unes imatges:

Tot just arribar i aixecar el cap per sobre dels canyissos, al costat de la carretera mateix, veiem un grup de cignes dispersats (la cosa semblava pintar bé...)


I un cop dins el Parc Ornitològic, vam poder veure animals que no són dels més comuns en les meves excurcions:

Morell caproig ( Aythya ferina )


Tortuga d'Estany ( Emys orbicularis )


Coipú (Myocaster coypus)


Flamencs ( Phoenicopterus ruber )


Xibec ( Netta rufina )


Aranya tigre ( Argiope bruennichi )


I vaja, que a part d'animals, erem uns quants personatges! A veure quan es repeteix una excurció multitudinària!











(Foto feta per en Maski, Canon EOS 450d)



(Minolta XE-1)


(Minolta XE-1)



(Minolta XE-1)



(Minolta XE-1)

sábado, 18 de octubre de 2008

Anellament a l'Estany de Sils

Avui a l'Estany de Sils. Aquest espai és un PEIN (Protecció d'Espai d'Interés Natural) que es troba a la comarca de la Selva, província de Girona, podem trobar-hi gran quantitat d'aus aquàtiques i ocells. Un petit ecosistema entre la via de tren i l'Estació de Sils i l'autopista i la nacional.

Potser sóc poc original, però la tardor és fa veure arreu. Es veia tot molt maco, encara que no era dels dies que més fauna puguis veure-hi. Almenys no aparentment..



Feia un dia plujós a l'Estany, però ha aguantat unes hores abans d'haver de desfer a correcuita les xarxes i sortir corrent per la pluja. I és que si avui he anat allà és perqué es feia un anellament d'ocells.

He arribat al lloc aproximadament a les 9 del matí, i tot i que tenia una idea aproximada d'on estaven les taules de l'anellament he anat a fer la volta per tot l'Estany. El que més hi havia eren esplugabous (Bubulcus ibis), voleiat pe sobre l'estany, parats en arbres, o perseguint als cavalls del prat.



Després de fer la volta he anat cap a la zona dels cavalls. Mai m'hi havia endinsat gaire per aquell camí, per tant no sabia el que psoava en aquest cartell (o és que potser és nou!), però m'ha fet gracia, ja que el cap de setmana passat vam estar-hi per la Camarga!




Els cavalls al veurem s'han acostat a curiosejar, i feien molta gràcia els esplugabous corrent al darrere com uns bojos, per no perdre's res del que es pogués desprendre dels cavalls.




I finalment he arribat a l'anellament. Hi havia moltíssima gent! I tenien bastants ocells a les bossetes.



Els ocells s'agafen amb unes xarxes especials que tenen com unes bosses o plecs, de tal manera que quan l'ocell xoca no rebota, sino que cau i s'enreda les potetes amb la xarxa. S'han de fe batudes cada hora, per no deixar-los massa estona i que estiguin exposats a possibles depredadors o s'estressin. Es posen en una bossa de roba i a la taula s'identifiquen, s'anellen, es pesen i medeixen un a un, per acabar alliberant-los de nou. I abans de deixar-los anar podem fer-los unes fotos de ben aprop, encara que avui ha acabat ploguent i no en tinc gaires..

Però aquí van unes quantes:

Pesant un element.


Femella de Bitxac comú (Saxicola torquata)


Mascle de Bitxac (Saxicola torquata)



Pit roig (Erithacus rubecula)


També hem agafat algun blauet, o més aviat bastants. A les xarxes dels canyissos d'aprop de l'aigua. Encara que avui no els he fet fotos poso une fotos d'arxiu del dia de l'anellament a Salt. No sabia del caràcter hipnòtic d'aquest ocell, i realment hem va impresionar. Avui i han tornat. El deixen panxa amunt sobre la taula, i resta immòbil, amb els ulls oberts. O be l'agafes per les potes, li poses el dit davant del cap, oscil·les perqué el segueixi, i acaba fent la volta sencera amb el coll! És francament diabòlic, i no preciós i adorable, amb el seu color blau, com t'el pinten als llibres,, prospectes o panells.

Blauet femella (Alcedo atthis), encara que avui hem agafat majoritariament mascles. La femella té el taronja sota el bec. I els exemplars adults, tant mascles com femelles, es distingeixen dels joves per tenir més intens el color taronja de les potes.




Treure els ocells de la xarxa no sempre es fàcil... Però moltes vegades tampoc ho és arribar a la xarxa! Aquí veiem els companys creuant el canal i pensant si cauran de cul o no.. Finalment han passat sense problemes, i el que duien a les bosses eren els derrers blauets. Llavors ha començat a ploure fort i hem plegat.



I ja per acabar una altre foto d'arxiu de l'últim anellament a Salt. Per fer-vos l'idea de com d'embolicat pot quedar l'ocellet a la xarxa, aquí un pit roig (Erithacus rubecula) abans de desenredar.





jueves, 16 de octubre de 2008

Aiguamolls de l'Empordà

Hola a tots!

Aquí estreno el Blog amb un petit reportatge dels Aiguamolls, segurament el Parc Natural que més línies acabi ocupant en aquest espai.

Com a breu introducció situar-lo com a Parc Natural Regional de l'Alt Empordà, entre Empuriabrava i Sant Pere Pescador, al litoral mediterrani, a la província de Girona.

Es tracta de la segona zona humida del litoral català, amb un total de 4 731 ha, de gran importància natural i faunística, constituïda per una sèrie d'estanys, prats innundables, closes i boscos de ribera que s'extenen fins les dunes de la platja.

Ara, als Aiguamolls, hi regna la tardor, com a la resta d'hemisferi si, però allà es fa veure de debò...


A la tardor els prats es pinten de daurat, amb motes liles del limoni, planta protegida, i els caducs van perdent la fulla.. Però els que realment es fan sentir i veure són els animals.



El primer dia que vaig anar-hi de tardor, vaig trobar les cigonyes esverades, i a part de veure'n moltíssimes, en vam veure moltíssimes en vol, en grans grups, com passant l'estona, planant per sobre els nostres caps.



Ara acostumo a trobar-les a l'estany del Cortalet, o per la zona de Mas Mata, junt amb els cavalls, en grans grups també. La majoria d'aquestes cigonyes es queden a passar l'hivern aquí, amb els ànecs. La foto següent m'encanta. Encara no havia tingut mai la sort de veure-hi oques salvatges als Aiguamolls (encara que sí recentment a la Camarga, Sud de França, una zona litoral humida que pot quedar molt aprop per aquest tipus d'aus...). I aquí les tenim, les oques vulgars (Anser anser), les cigonyes (Ciconia ciconia), els ànecs coll verd (Anas plathyrynchos) i alguna altre espècie que passa desapercebuda com els gavians (Larus) del fons.





Últimament també he vist les Daines (Dama dama) que també s'aparellen a la tardor, com la majoria d'animals, i és més fàcil de trobar-les descansant a un prat, menjant herba, o anant a veure a algun estany. El segon dia de trobar-les, ja marxant i gairebé de fosc, rere la malesa, imposible de traspassar amb la vista (per gran disgust meu) vam sentir el repicar de les banyes de dos mascles, barallant-se, segurament per encisar un ramat de femelles.



En aquesta foto següent, estaven bevent a la llacuna que es troba a escasos 300m de la sorra de la platja. És un detall que hem va sorprendre, i vaja.. que com es pot veure a la foto les vam espantar al entrar a la guaita, i només en vam pdoer gaudir uns instants.



Qué més podem trobar-hi? Les vaques marineres, una espècie protegida, procedent dels Aiguamolls, que va gairebé extingir-se, integrada de nou per a mantenir-la, si més no. O els cavalls dels Aiguamolls, que s'enfanguen fins mes amunt dels genolls si fa falta, per menjar els brots mes tendres dels marges de les closes.


I moltíssimes aus! Limícoles, ànecs, garses i bernats, rapinyaires, i petits ocells de moltes espècies, entre d'altres. Seguidament alguns exemples:

Els faisans (Phasianus colchicus), que vam trobar en un prat de bon dematí, a ran del camí. Primer vam veure la femella, a tocar de la tanca, després que n'hi havien dues, però un va marxar a corre cuita i només l'altre es va quedar posant per la càmara. O esperant el mascle... perqué llavors vam veure que a l'altre costat del prat resaltaven els colors del mascle entre els matolls, que s'anava amagant de la nostre vista, en un intent desesperat per atravessar fins on era la femella abans. Al moment de la foto ja hvia creuat gairebé, correns l'últim troç perqué no hi havia matolls, i va aixecar el cap per buscar la femella, imagino, als pocs segons va desapareixre per alla mateix.




Després de caminar un bon troç, pujar a les antigues sitges d'arròs (o a la sitja vaja que és una la que es pot visitar, fotografiar una estona els cavalls, i menjar una mica, vam seguir direcció al mar, i cada cop més podiem veure amb facilitat els rapinyaires. Normalment es tracta d'arpelles (Circus aeruginosus), femelles que planegen els estays i llacunes en busca de preses. Però també s'hi poden veure àguiles pescadores i alguns falcons, com el peregrí fotografiat més avall.


L'arpella (Circus aeruginosus) avistant l'estany. De tant en tant descendeixen en una espiral que sembla un petit ball, desplegant els bonics colors de les ales a la llum del Sol. I aquests dies se les pot veure volant en parelles, i en el moment menys inesperat, s'enganxen uns segons copulen, i cadescú segueix pel seu camí


La gran sorpresa del dia, quan erem a la Guaita de les Arpelles, just al costat del càmping la Gavina, a la Platja de Sant Pere Pescador (al mateix lloc on vam trobar el ramat de daines bevent aigua), va passar com una fletxa, com si vingués del Mar i direcció l'interior aquest falcó, que identifico com a peregrí (Falco peregrinus), si m'equivoco que algú hem corregeixi, amb una presa que sembla una cria de corb marí, o una au limícola adulta, ja inerte a les seves urpes.

Això sí, el falcó va ser vist i no vist, tan ràpid com va apareixre es va perdre el l'horitzó rere els arbres. Són com fletxes!




I per ara això és tot. Quan trobi una altre estona seguiré penjant fotos amb els respectius comentaris, anecdotes... perqué tothom pugui conèixer aquest espai del que tinc el privilegi de gaudir tot sovint!



Actualitzo per mostrar els meus estimats ànecs, que m'encanten, i d'altres aus aquàtiques que deambulen pels aiguamolls.

Aquí tenim el típic i conegut Ànec collverd (Anas platyrhynchos) aparellant-se. Va ser curiós perqué vam poder presenciar tot el procés de seducció i aparellament, fins que va anarse'n cadescun per un costat diferent.


I aquí la fase eclipse, menys típica i coneguda, que consisteix en el canvi de muda anual de tots els exemplars d'ànecs. No tots els exemplars la fan de la mateixa manera, aquest per exemple té un plomatge molt marcat, quan d'altres tant sols perden la verdor del coll i es queden mes grisos en general. Mai havia vist un collverd així i m'ha causat una mica de mal de caps identificar-lo.



Aquest és un Xarxet comú (Anas crecca). Són més petitets de tamany, encara que d'argonomia bastant similar a la dels anteriors. Per mi és dels ànecs més macos que poden veure's pels Aiguamolls.



I aquest un dels més curiosos. L'Ànec xiulador (Anas penelope). Mai n'he vist gaires individus junts, i tampoc l'he trobat gaire sovint. Així que el tinc per una espècie una mica excepcional. I trobarme'n tres de cop, estant els dos mascles en fase eclipse, i reconeixre'ls, havent-me deixat el llibre, m'ha fet moltíssima ilusió! M'he afanyat a dir-ho al Cortalet eprqué els apuntin a la pissarra.



Aquest el Corb Marí Gros (Phalacrocorax carbo). Quin animalot! Pot nedar i submegir-se sota l'aigua, obrir els ulls i pescar-hi, ja que no té el plomatge impermeable com els ànecs, i per tant es mulla, també vola, faltaria més. Per això sovint els trobem amb les ales obertes, com amenaçant, però el que fan es simplement estendre's al Sol per secar-se. Se'l troba sovint als ports pesquers i inclús als abocadors. Per mi és com un dinosauri petit, un ocell hàbil i gros, que pot recordar un pingui però amb cara de pocs amics!