L’allotjament a recomanar és el càmping Ordesa, a Torla (Huesca), perquè no hem estat en altre lloc, però té bones vistes a la Peña blanca Mondarruego, i des d’alla mateix ja hem distreia veient passar voltors.
La primera estada va ser pel pont de Maig del 2009 (fa dies ja…), i vam fer la caminada fins la cascada de la Cola de Caballo, però vam ser tant espavilats i matiners que el pàrquing limitat ja estava ple, i vam haver d’aparcar on vam poder… i caminar uns 10 km més (el resultat 24km en un dia, sense anar previnguts, i fent-se de fosc abans de tornar… molt cansat,però molt divertit!).
Obro la llibreteta de notes i cites i començo a recordar…
Pujant cap allà vam parar a Aínsa, dinem on podem i pujem a visitar la fortificació, molt interesant per cert, i un poble molt maco de caire medieval, molt ben explotat turísticament durant totes les èpoques de l’any. Allà vam començar a veure el que seria l’ocell de la sortida: el Milà reial (Milvus milvus).
Vam acabar d’arribar al càmping i gaudir de les vistes nocturnes de les muntanyes, encara am polsims de neu de l’hivern. Un bon sopar i preparar l’excurció de l’endemà (la senyora caminada que no sabiem que ens esperava.. i que va valdre la pena!)
Bones vistes, muntanyes, cascades, arbres, aigua, i fauna.. però abans unes fotos del Parc:
...
Gradas de Soaso
Circo de Soaso
I algunes de les bésties que vam veure per allà:
Els voltors comuns (Gyps fulvus). El rapinyaire més comú del pirineu m'atreviria a dir..
Es notava la primavera, digne de la pel·lícula de Bambi, tots els animals anaven amb respectives parelles, fent més o menys festejos, ja depenent de cada espècie.
A continuació el Milà reial (Milvus milvus) intentan foragitar unes Gralles de bec groc (Pyrrhocorax graculus) del seu territori de cria (Circo de Soaso), on vam poder sentir el que semblava un poll, encara que no vam aconseguir trobar res..
Una petita família d'isards (Rupicapra pyrenaica), amb una cria.
Mallarenga blava (Parus caeruleus)
...
L'última vegada que vam estar-hi va ser ara al Setembre, i vam acabar d'anar una mica més amunt (l'intenció era el Mont Perdut, encara que jo vaig desistir ràpid i els altres van aguantar més.. tot i no arribar-hi tampoc).
Finals d'estiu inici de tardor, igual que a la primavera molt bona època per veure bixos trobo, encara que potser encara era una mica aviat per la tardor encara..
Es va repetir fauna, però van apareixer un munt de marmotes! (Jo personalment vaig se molt feliç, i la veritat és que crec que era agradable de passejar-hi pel voltant, mentre xiulaven de tan en tant).
I aquí van unes fotos:
Circo de Goriz
Isards (Rupicapra pyrenaica)
Marmota (Marmota marmota)
Esquirol (Sciurus vulgaris)
Aufrany (Neophron percnopterus)
