Estació Biològica de Canal Vell (Delta de l'Ebre)

Mes d'Octubre. Toquen més ocellets i vaig a passar una setmana al Delta, concretament a l'estació Biològica de Canal Vell.

Centre de natura on hi ha animals en recuperació (o irrecuperables com es el cas de la milana reial que hi porta més de 20 anys, o el voltor comú i el duc sense una ala), reproducció i reintroducció d'espècies com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la tortuga d'estany (Emys orbicularis), i anellament científic d'ocells, o moixons, com els anomenen allà.

Un breu resum doncs:

Vivendes i biblioteca

Sala d'anellament

Hivernacle tortugues


Petites Emys

Comparació Mauremys esquerra i Emys dreta.

Torre

Milà negre (Milvus migrans)


Voltor comú (Gyps fulvus)


Duc (Bubo bubo)


Martinet menut (Ixobrychus minutus)

Xivitona (Actitis hypoleucos)


Cotxa blava (Luscinia svecica)


Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)


Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)


Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)


Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)


Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Una anècdota que va sorprendre'm va ser l'inici de la temporada de caça.. Va agafar-me just dos dies abans de marxar, i tal com havia llegit a les normes del refugi, hem van indicar que tanqués les persianes o les llums a partir de les 11h, crec que era, ja que segons quines llunes permetien caçar, i la llum molestava als caçadors, fins a tal punt que havien arribat a disparar contra la façana de l'Estació, o qualsevol casa que els molestés..

També van avisar-me que durant el dia plourien perdigons.. Literalment! Dins l'estació es sentien rebotar sobre l'uralita del sostre, i pitjor si t'atrevies a sortir a contemplar i xerrar amb els caçadors, o més aviat els acompanyats, que els primers estaven molt ocupats al pato! Els perdigons et queien al damunt! Hem va agradar d'estar allà i conèixer i viure l'experiència, però perdent totalment la formalitat, hem va semblar un desfase molt gran!! i una falta de regulació i precaució, també (caçar de nit... a camp obert.. disparar contra façanes per desacord.. )

Per acabar agraeixo la fantàstica estada al refugi de Canal Vell, als responsables de l'Estació i a qui m'hi va adreçar. També per deixar venir a la Nina, la qual es va portar molt bé.

Parque Nacional de Ordesa y el Monte Perdido (sector Ordesa).

Durant el darrer any hi he estat dos cops, però resumiré les estades en una sola entrada, o això pot fer-se etern.

L’allotjament a recomanar és el càmping Ordesa, a Torla (Huesca), perquè no hem estat en altre lloc, però té bones vistes a la Peña blanca Mondarruego, i des d’alla mateix ja hem distreia veient passar voltors.

La primera estada va ser pel pont de Maig del 2009 (fa dies ja…), i vam fer la caminada fins la cascada de la Cola de Caballo, però vam ser tant espavilats i matiners que el pàrquing limitat ja estava ple, i vam haver d’aparcar on vam poder… i caminar uns 10 km més (el resultat 24km en un dia, sense anar previnguts, i fent-se de fosc abans de tornar… molt cansat,però molt divertit!).

Obro la llibreteta de notes i cites i començo a recordar…

Pujant cap allà vam parar a Aínsa, dinem on podem i pujem a visitar la fortificació, molt interesant per cert, i un poble molt maco de caire medieval, molt ben explotat turísticament durant totes les èpoques de l’any. Allà vam començar a veure el que seria l’ocell de la sortida: el Milà reial (Milvus milvus).

Vam acabar d’arribar al càmping i gaudir de les vistes nocturnes de les muntanyes, encara am polsims de neu de l’hivern. Un bon sopar i preparar l’excurció de l’endemà (la senyora caminada que no sabiem que ens esperava.. i que va valdre la pena!)

Bones vistes, muntanyes, cascades, arbres, aigua, i fauna.. però abans unes fotos del Parc:

...

Gradas de Soaso

Circo de Soaso

I algunes de les bésties que vam veure per allà:

Els voltors comuns (Gyps fulvus). El rapinyaire més comú del pirineu m'atreviria a dir..

Es notava la primavera, digne de la pel·lícula de Bambi, tots els animals anaven amb respectives parelles, fent més o menys festejos, ja depenent de cada espècie.

A continuació el Milà reial (Milvus milvus) intentan foragitar unes Gralles de bec groc (Pyrrhocorax graculus) del seu territori de cria (Circo de Soaso), on vam poder sentir el que semblava un poll, encara que no vam aconseguir trobar res..

Una petita família d'isards (Rupicapra pyrenaica), amb una cria.

Mallarenga blava (Parus caeruleus)

...

L'última vegada que vam estar-hi va ser ara al Setembre, i vam acabar d'anar una mica més amunt (l'intenció era el Mont Perdut, encara que jo vaig desistir ràpid i els altres van aguantar més.. tot i no arribar-hi tampoc).

Finals d'estiu inici de tardor, igual que a la primavera molt bona època per veure bixos trobo, encara que potser encara era una mica aviat per la tardor encara..

Es va repetir fauna, però van apareixer un munt de marmotes! (Jo personalment vaig se molt feliç, i la veritat és que crec que era agradable de passejar-hi pel voltant, mentre xiulaven de tan en tant).

I aquí van unes fotos:

Circo de Goriz

Isards (Rupicapra pyrenaica)

Marmota (Marmota marmota)

Esquirol (Sciurus vulgaris)

Aufrany (Neophron percnopterus)

Resum SYLVIA d'estiu a SALT

"El projecte SYLVIA és un programa de seguiment d’ocells coordinat per l’Institut Català d’Ornitologia que utilitza la tècnica de les estacions d’anellament amb esforç constant per obtenir informació a llarg termini dels paràmetres demogràfics i tendències poblacionals de les poblacions d’ocells terrestres de Catalunya." (ICO)

Per a més informació: http://www.ornitologia.org/monitoratge/sylvia2.htm

I procedeixo amb la part més pràctica, el resum en fotos de les 10 sessions de Salt (en realitat hem va faltar assistir a dues).

Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)

Colltort (Jynx torquilla)

Oriol (Oriolus oriolus)

Raspinell (Certhia brachydactyla)

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

Siboc (Caprimulgus rufficollis)

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Tallarol gros (Sylvia borin)

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)


Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)


Mallarenga emplomallada (Parus cristatus)

Gafarró, mascle i femella (Serinus serinus)

Verdum (Carduelis chloris)


Tord comú (Turdus philomelos)


Merla jove (Turdus merula)



Mallerenga carbonera (Parus major)


Blauet



Gaig (Garrulus glandarius)



...